Dissabte al matí vam fer el viatge de tornada a Montréal.

Pel camí ens vam aturar a Chambly per veure el seu fort i passejar per la riba del riu Richelieu.

El riu s'aixampla precisament al seu pas per aquesta problació i alguns ho aprofiten per anar a pescar.

El canal de Chambly segueix el curs del riu Richelieu i connecta el riu Saint-Laurent (a Canadà) amb el Hudson (als Estats Units), i permet, així, anar de Montréal a Nova York en barca (o patinant sobre gel!)

A primera hora de la tarda vam arribar a Montréal i vam aprofitar per veure la riba sud de l'illa,

on el Saint-Laurent s'aixampla fins al punt que es fa difícil veure l'altra riba.

I des d'allà cap a l'aeroport, on ens vam acomiadar de l'Alba...

...que va agafar un avió per tornar a casa.

Divendres al matí vam visitar les cascades de Montmorency,

que amb els seus 84m d'alçada són les més altes de la província.

 

Tot i que encara estaven força nevades i les instal·lacions turístiques no treballaven a ple rendiment...

...vam poder  creuar el pont penjant que hi ha a sobre...

...per anar als miradors de l'altra riba.

Després de dinar vam creuar el riu Saint-Laurent per visitar Île d'Orléans.

Fent la volta a l'illa vam gaudir de paisatges típicament mariners...

...i fins i tot vam trobar-nos cérvols en llibertat!

Dijous va començar amb un road-trip a la ciutat de Québec.

A mig camí vam fer una parada a una cabane à sucre de Trois-Rivières per fer un dinar típic quebequès.
Es tracta d'uns locals on s'acostuma a anar en grup...

...a menjar moltíssim menjar perjudicial per a la salut (pots repetir de tot i tens barra lliure de xarop d'erable).

I si t'has quedat amb gana... no pateixis: després de menjar 3 postres encara pots sortir a l'exterior i fer la tradicional tire sur niege, que consisteix a fer una tira de xarop d'erable a la neu, enrotllar-la al voltant d'un pal de fusta abans que se solidifiqui i menjar-t'ho com si fos una piruleta.

Finalment el nostre petit Chevrolet ens va dur fins a les mateixes portes de Québec.

On vam poder gaudir de la seva arquitectura de reminiscències europees.

Tercer dia de "museus": Insectarium i Jardí botànic.

Una mostra del que podeu veure (dissecat) a l'Insectarium.

 

I una del que hi podeu veure viu. (Jo en compto set. Quants en veieu?)

  

Al jardí botànic, el representant del blog en versió japonesa. Per si no arribeu a llegir el rètol del bonsai, hi diu: "Érable du Japon / Japanese maple".

 

El més destacat del Jardí botànic, però, era l'exposició "Papillons en liberté". 

N'hi havia tantes que era fàcil fer-los fotos...

I pels altaveus de tant en tant deien que no les toquéssim, però a elles ningú no els donava ordres...

Musée du Château Ramezay: mitjançant l'explicació de la història de l'edifici t'acaben explicant bona part de la història de la ciutat i de la regió.

Indumentària i altres objectes dels iroquesos (els nadius d'aquestes terres abans de l'arribada dels europeus).

"Retrat imaginari" de Jacques Cartier (no n'hi van fer cap en vida). 

Va ser el primer explorador francès d'arribar a aquestes terres (el 1534). 

Primer escut d'armes de Montréal (1833).  Els quatre símbols representaven anglesos, escocesos, irlandesos i francesos. El castor es relacionava amb els francesos perquè originàriament es dedicaven al comerç de pells, però més endavant va passar a ser símbol de tot Canadà i a aparèixer a dalt de l'escut. Aleshores els francesos van passar a ser representats per una flor de lis blava.

La història de desplaçar-se per la neu...

Patins de gel del segle XIX (de fusta, ferro i pell).

I, a la cuina, un extra: la tradició de l'extracció de la saba dels erables! 

(Que, segurament, serveix d'aliment des de temps ancestrals...) 

     

Estrenem els "museus"! 

El Biodôme: instal·lat al velòdrom que van construir per als Jocs Olímpics del 1976, 

acull animals i plantes de cinc ecosistemes d'Amèrica. 

Els pingüins que vau veure sota la neu en una de les primeres fotos viuen aquí.

Granotes de punta de fletxa dels boscos tropicals.

Un linx dels boscos d'erables (sí, erables un altre cop!) de les Laurentides. 

Uns quants eriçons de mar del golf del Saint-Laurent.

Un fraret de Labrador (però n'hi havia molts!).

 

 I uns majestuosos pingüins emperador de les regions subantàrtiques.

  

   Diumenge continuem visitant la ciutat.

Basílica de Notre-Dame (des de fora i des de dins).

 

 Chinatown.

 

Casino de Montréal.

  Habitat '67.

Arriba la primera visita. Hola, Alba!

Li ensenyem tota la ciutat. Des de dalt...

 I des de baix.

Encara que l'hivern ens barri una mica el pas...

I, com no podia ser d'una altra manera, els amos de la ciutat (en aquest cas, endrapant).

Ha arribat l'última gran nevada de la temporada (tota aquesta neu ha caigut en 6 hores).

Les llevaneus han tingut feina.

 I algunes mares també.

  

Intentar agafar la bicicleta no semblava bona idea.

La cua del bus tenia una mica més d'èxit.

El que és clar, però, és que als més petits no els atura res.