Avui farem una excepció i posarem doble ració de fotos. El motiu? De tornada a Montréal vam fer una aturada al parc Omega, una mena de safari enorme (hi havia trossos que s'havien de fer en cotxe i camins que es podien fer a peu) ple d'animals més o menys locals que viuen plàcidament al parc. El dia que hi vam anar pràcticament no hi havia ningú i hi regnava una calma descomunal.
Un porc senglar ens va venir a donar la benvinguda.

I un wapiti femella ens va aturar per demanar-nos pastanagues...
(A la botiga del parc et deixaven comprar pastanagues per donar-ne a certs animals.)

 

Els bisons americans jeien indiferents a la resta de l'univers.

 

Els llops i els llobatons estaven ben atents al que passava.

 

Les cabres alpines volien torrar-se una mica al sol... O potser que les rasquessin?

Per allà també hi havia coiots hippies.

Óssos que anaven fent camí...

I ossets que s'ho miraven tot des d'una altra perspectiva (és a dir, des de dalt dels arbres!).

Ens van dir que al parc també hi havia una granja, a un parell de quilòmetres a peu. 

Pel camí ens vam trobar cérvols i uns paisatges força idíl·lics...

Vam veure una marmota que se'n va anar cap a un cau on hi havia un cartell... amb el seu nom! 

Queda clar qui hi viu, aquí.

I què me'n dieu de la veïna del pis de dalt?

A la tarda arribem a Ottawa, la capital. Passem per fora del Museu Canadenc de les Civilitzacions...

Anem a comprovar les vistes del Parlament...

Aquí tenim la torre des d'una altra perspectiva.

Saludem una senyora que sembla encantada amb aquest xicot tan maco...

I fem nit a un motel que sembla sortit d'una pel·lícula de terror americana...

Us heu fixat en aquestes quatre cadires-balancí amb plataforma i rodes que hi ha aparcades?!

Als peus dels edificis de Montréal ja ens sentíem com formigues, però als dels de Toronto...

La CN Tower té 533,33 metres d'alçada... (La perspectiva d'aquesta foto enganya una mica,

si mireu la foto nocturna del dia anterior podreu apreciar millor la diferència d'alçada.) 

I, evidentment, s'ha acabat convertint en una de les principals atraccions de la ciutat.

Els de la foto no són netejavidres, són turistes penjats... Ben penjants... de la torre.

Ara, que no us sorprengui si d'aquí quatre dies hi ha notícies d'estructures més altes... 

Aquí la crisi de la construcció no hi ha arribat pas!

Un dels barris més concorreguts de Toronto és Chinatown. 

A part dels cartells, veieu el drac de sobre la parada del tramvia?

I malgrat el moviment continu, les grans construccions i el trànsit, n'hi ha que aconsegueixen sobreviure i alimentar-se tranquils en els petits "oasis" de la ciutat...

Ja hi som!

Uaaaaaaau!

Ens hi volem apropar, però al vaixell em sembla que no hi pujarem...

Veieu els dels impermeables grocs?

Hola!

Així és com es veia caure l'aigua des d'allà baix...

I, per si no havíem tingut prou vistes espectaculars, a la nit arribem a Toronto:

Ens n'anem de ruta! Comencem amb un relaxant creuer per les Thousand Islands.

MOLT relaxant...

Anem passant per davant d'illes i més illes.

N'hi ha moltes amb una sola casa...

En aquest món hi ha gent que deu viure ben tranquil·la...

I a la tarda prenem rumb cap a Niàgara! (En cotxe, clar...)

Amb l'arribada de la calor, els parcs urbans de Montréal tenen aquesta pinta...

Es pot descansar tranquil·lament a l'ombra dels arbres, vora els llacs.

I els aneguets poden aprendre a nedar amb calma.

Fem una visita nocturna al mirador del chalet du Mont-Royal.

Mentre esperem l'autobús per tornar a casa, veiem una ombra furtiva...

Oh! Però si és un ós rentador!

Pel que sembla, anava a investigar dissimuladament si els turistes
havien deixat alguna cosa aprofitable per a menjar...

El dilluns abans del 25 de maig a Quebec celebren la Journée Nationale des Patriotes i és festa nacional des del 2003. Originàriament, aquí els "patriotes" eren principalment canadencs d'origen francès del Bas-Canada (part de la província actual de Quebec), que a principis del segle XIX demanaven una república, així com la fi del colonialisme i del domini dels britànics a un territori que abans havia estat francès.  

Les banderes de color verd, blanc i vermell són les dels patriotes; 

les de color blau amb la creu i les flors de lis blanques són les de Quebec.

 

 "Je me souviens" vol dir "me'n recordo" i és el lema oficial de Quebec 

(ho diu, per exemple, a totes les matrícules dels cotxes).

 A part d'anar a veure la mani, vam anar a fer una volta pel port,
que amb l'arribada de la primavera té una pinta molt diferent de la de l'hivern...

Aquí han canviat el lloguer de patins de gel pel lloguer de patins de pedals!

Finalment, la part superior d'un dels edificis alts (i originals) de la ciutat.

L'endemà continuem visitant la ciutat.

L'estadi olímpic.

Les vistes del centre des del parc Jean Drapeau en un dia gris.

 

El circuit Gilles Villeneuve,

ara sense neu i amb les grades muntades per a acollir el GP els dies 7, 8 i 9 de juny. 

I una marmota que va a buscar fulles per acomodar-se al cau abans que arribi el caos a l'illa.