Vam aprofitar un dels darrers diumenges a la ciutat per fer dues coses que teníem pendents...

La primera va ser pujar al mirador de Camilien-Houde
per tenir aquestes magnifiques vistes de la meitat est de Montréal.

Incloent el Plateau Mont-Royal, l'Estadi Olímpic...

...i el pont Jacques-Cartier (amb el parc d'atraccions de la Ronda darrere!)

L'altre "tema pendent" està relacionat amb aquesta gent tan peculiar...

...que queda cada diumenge amb aquesta altra gent igual de peculiar...

...en un punt concret del Parc du Mont-Royal...

...per organitzar una gran batalla campal!

Aquesta setmana...

Place des Arts s'omple a vessar de música i d'espectadors. 

 

Més de 800 concerts, la meitat dels quals gratuïts. La majoria són de jazz, però no tots.

Ens divertim especialment amb els crescudets Joel DaSilva and the Midnight Howl.

I a més de música, també hi ha algun espectacle de circ, com el d'aquestes malabaristes incendiàries...

 

Ens pensàvem que Sant Joan passaria ben inadvertit, però resulta que els francesos van importar la tradició popular cap aquí, fins al punt que actualment el dia 24 de juny se celebra la Festa Nacional de Quebec.
De coca no n'hi va haver, però la foguera (tot i que va costar MOLT) es va acabar encenent...

I malgrat que la música que acompanyava la festa no era gaire animada i l'ambient era més aviat calmat,
no vam poder evitar pensar en la Festa Major de Rubí. L'escenari, això sí, era una mica més glamurós...

L'heu reconegut, oi? Si no, aquí teniu la resposta:

Què ens quedava pendent? Ah, sí, el museu de belles arts!

I Marie-Reine-du-Monde, que tot i ser immensa

sembla minúscula al costat dels edificis que l'envolten...

Aquest és el del Banque Nationale. Fixeu-vos en les columnes que hi ha a dalt de tot!

I un vell conegut del blog, de 47 plantes i 188 metres, a la place Ville Marie.

 

Al cap d'unes horetes els nostres visitants l'estaran sobrevolant...

Bona tornada!

De bon matí passem pel Château Ramezay per aprendre una mica d'història de la ciutat.

I després aprofitem per anar al mercat de Bonsecours,

que la visita s'acaba i s'han de comprar uns quants records!

 

Avui toca la tradicional visita de les visites al mirador del chalet du Mont-Royal!

Si desviem la mirada cap a l'esquerra ens trobem aquest panorama,

amb el riu Saint-Laurent de fons i el pont Jacques-Cartier (de color verd).

 

Anem cap a l'altra banda del turó i ens plantem al davant de l'oratori de Saint-Joseph.

I, per acabar, una mica de relax a la basílica de Notre-Dame.

Després d'una breu visita als exteriors de l'Estadi Olímpic...

Arribem al jardí botànic.

 Ens rep un pastor vegetal gegant de l'exposició Mosaïcultures, que encara estan acabant de muntar...

Com sembla que opini aquesta guineu, que campa per allà ben tranquil·la potser buscant menjar, 

les escultures són força impressionants...

Aquí en teniu un altre exemple:

I per acabar, més representants del blog, aquest cop dins del jardí japonès:

Un mini bosc d'erables trident!

I també tornem al Redpath Museum!

Hi ha tantes coses que segur que en veiem de noves.

 

La col·lecció de mol·luscs és impressionant.

 

Heu vist quines espirals?

Aquests colors no us fan pensar en el Nemo?

I què me'n dieu de la mòmia radiografiada?

"Hhhmm... Aquests dos em sonen. Van passar per aquí fa un parell de setmanes.

Han canviat d'acompanyants... però avui tampoc no duen pastanagues ¬¬'"

"Sí, estic segur que aquests dos ja havien passat per aquí."

 

Tornem al parc Omega!

Heu vist quins guardaespatlles que ens acompanyen?

A veure qui és el guapo que se'ns acosta.

N'hi ha que veuen clar que és millor mirar-s'ho des de certa distància...

Però quan passa el perill, més val tocar de peus a terra...

 

Si després de creuar l'Atlàntic seguiu les indicacions ens trobareu ben de pressa, no té pèrdua.

La casa sense neu té aquesta pinta...

Eeeeeeeeeeeiiiii! Benvinguts!

Diumenge al matí vam aprofitar que tothom era al circuit de F1
per veure de prop el màxim exponent de l'arquitectura brutalista a Montréal:

Val a dir que vist de lluny és força més lleig que vist de prop...

...però vaja, vivint al Plateau els veïns d'Habitat 67 no ens van fer gens d'enveja.

Arriba la F1 a Montréal i de sobte la ciutat s'omple de cotxes impossibles
(aquest Bugatti val més de $2.000.000...) i pijos de totes les nacionalitats.

El carrer Crescent s'omple de gent i paradetes. Una de les més aclamades era la de Mercedes...

...on podies intentar fer un canvi de rodes en temps rècord...

...i dic intentar perquè ningú no diu que sigui fàcil:

A la tarda, vam aprofitar per pujar a la Torre del Rellotge del port de Montréal...

...i gaudir del contrast entre les pacífiques vistes del centre de la ciutat
i el soroll que arribava de les rondes de classificació que estaven fent a l'illa de Notre-Dame.